El linx europeu pertany a la família dels Fèlids i és una espècie pròpia de Catalunya que té un paper important en els seus ecosistemes. El linx és un gat cuacurt i potallarg, provist d’unes barbes i d’uns pincells a les orelles. Normalment el pelatge és dens i "noble" i pigat o d’aspecte pigallat. Les potes són grans i tenen les urpes ben desenvolupades, ja que són depredadors estrictes, de mamífers.

En Uy i la Lu són dos exemplars provinents d’un nucli zoològic de Vigo. Actualment, tenen sis mesos d’edat i s’han adaptat molt bé a viure al Centre de Fauna de Planes de Son de Caixa Catalunya. En haver estat criats en captivitat, són dos animals molt dòcils. La idea és que la seva descendència, o els fills dels seus fills, puguin servir per re introduir l’espècie a Catalunya.


El linx a Catalunya

El linx va ser una espècie present als Pirineus fins el segle XX, tot i que la seva extinció es va començar a produir segles abans. El linx és citat, entre 1700 i 1900 com a mínim en el Cadí, en el Pallars, I'Alta Ribagorça i el bosc de Paderna (Pirineu central). El linx també era present a la vessant francesa, on havia estat citat al Departament de I'Aude l’any 1841.

Les dades a Catalunya són molt escasses i dibuixen dos nuclis aïllats. D’una banda, la Serra del Cadí, a l’Alt Ripollès, el Canigó i Pirineus orientals. De l’altra, a un petit sector en el Pirineu central.

Entre 1985 i 1989, dos estudis van recopilar més de 100 informacions referides a possibles linxs als Pirineus catalans i aragonesos. D’entre aquestes, només 41 podien referir-se potencialment al linx. Un altre estudi realitzat buscant rastres en neu (1985-1989) només va detectar dos rastres de linx. Totes les dades es referien únicament a la Serra del Cadí, I'Alt Solsonès, I’alt Ripolles y el Carlit (aquest darrer a l'alta Cerdanya). Es va estimar que quedaven als Pirineus catalans un màxim de 1-3 animals.

Des d’aleshores, s’han continuat recopilant dades sobre la presència del linx, sovint a la mateixa zona. Però, en qualsevol cas, no s’ha trobat cap evidència segura de l’espècie. Al segle XXI (sobretot entre 2001 i 2003), un equip finançat per Obra Social Caixa Catalunya va buscar l’espècie, però no es va obtenir cap evidència segura, fet que certifica la seva extrema raresa i, possiblement, la seva extinció des de finals dels anys 80.


Els Linx a Les Planes de Son de Caixa Catalunya de Caixa Catalunya

Uy i Lu són dos exemplars de Linx Europeu (Lynx linx) que hem incorporat recentment al Centre de Fauna de les instal·lacions de Les Planes de Son de Caixa Catalunya de Caixa Catalunya per al nostre programa d’educació ambiental.

Uy i Lu, actualment de sis mesos d’edat, contribuiran enormement a conscienciar sobre la importància d’aquests depredadors al Pirineus catalans, on se’ls va perdre la pista a mitjans del segle XX. L'Obra Social Caixa Catalunya obre la porta així a la reintroducció d’aquest fèlid a Catalunya, ja que la seva descendència pot ser clau per a intentar retornar-lo als nostres boscos.

Segons un estudi de l’any 2004 del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Projecte de reintroducció del Linx Europeu a Catalunya. Restitució d’una espècie emblemàtica al Pirineu), el linx és una peça necessària per al trencaclosques pirinenc i el seu retorn no farà més que restablir una situació natural.

Com a superdepredador, el linx ajuda a controlar les poblacions d’altres depredadors, com les guineus, el gat salvatge o el gat mesquer. A més, el linx actua com a agent controlador i evitador de malalties de llebres i artiodàctils, en eliminar animals malalts i mantenir la seva població.

La parella viu dins un tancat a l’aire lliure de 300 m2, perfectament condicionat a les seves necessitats i amb tots els permisos del departament de Medi Ambient com a nucli zoològic. Els visitants de el Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible de Les Planes de Son de Caixa Catalunya de Caixa Catalunya podran conèixer d’aquesta manera les costums d’aquest bell fèlid de ben a prop.